Com a part d’un tot, és recomanable llegir les dues novel·les anteriors (Nadie en esta tierra i El tiempo de las fieras); però crec que no és 100 % imprescindible sempre que no importi passar per alt temes del passat que, tot i que es mencionen i s’expliquen a mitges, no s’hi torna a aprofundir (fins i tot és possible que els vells lectors no recordin gaires detalls al principi i hagin de refrescar la memòria, així que…).

PASSAT I PRESENT
La història gira al voltant de dues trames i dos temps. Un quadern robat i la desaparició de dos germans a la dècada dels 90 arrossegaran els personatges cap a una investigació que ningú no vol reobrir. O sí?

José Luis Vera va ser declarat culpable d’assassinar els seus dos fills (malgrat que els cossos mai no apareguessin ni ell confessés la seva culpabilitat) i ha passat 20 anys a la presó. Ara, després de complir la condemna, és posat en llibertat i, casualitats de la vida, una font anònima insta Clara Fité a investigar i escriure un article sobre el cas perquè, segons assegura, Vera no va ser el responsable d’aquells crims.

Què va passar el 1992? Per què alguns estaven tan segurs de la culpabilitat del pare? Què està condicionant les vides de tots aquells que es van veure involucrats en el succés?

EL QUADERN
La informació és poder. Per això és important tenir ben custodiat on es guarda. Perquè, per molt que l’encriptis, sempre hi haurà algú que aconsegueixi desxifrar-la i, aleshores, el poder passarà a estar a les seves mans.

Crim organitzat, potestat, violència, corrupció, criptomonedes i secrets d’Estat i d’Església. Polítics, empresaris influents, religiosos… Qui es troba al cim de la piràmide de la depravació i l’enviliment? Quin d’ells és el pitjor de tots? Jo tinc la meva opinió, és clar… Però millor me la guardo.

LA INTENCIÓ ÉS EL QUE COMPTA?
Siguem sincers. Les accions i els resultats són els que, al final, acaben pesant i ens acaben afectant.

La voluntat és el «premi de consolació» (o autoengany) quan alguna cosa no surt com voldríem («l’important és participar»); l’excusa quan volem disculpar-nos o justificar-nos («no ho volia fer») o l’atenuant o agreujant quan toca jutjar un fet (el dol en l’àmbit penal, per exemple). Però, al cap i a la fi, el que ens marca són els fets: perdre, ofendre i fer mal. Perquè, per molt que la intenció sigui «bona», a vegades el mal ja està fet.

A Las buenas intenciones ens trobarem amb un munt d’idees a priori «benintencionades». Accions pròpies o alienes que s’executen «pel nostre bé» però que sempre (o gairebé sempre) tenen un rerefons més cobdiciós, interessat i individualista. Aquí els personatges no són blancs o negres, bons o dolents. Aquí tots, absolutament tots, tenen els seus grisos i els seus clarobscurs. Fins i tot el sicari «sense nom», que demostra tenir més humanitat que molts altres als quals se’ls pressuposa per se.

La societat actual (no ens enganyem) sempre intentarà treure algun benefici propi de qualsevol ajuda que et brindi. Ja sigui moral, econòmic, social, etc., perquè, quan es fan les coses expressament, amb voluntat, ja se’n saben per endavant les conseqüències que poden desenvolupar o provocar.

I això és el que trobarem en aquesta novel·la: titelles (involuntàries i inconscients) a mercè d’interessos aliens; personatges lliures però mancats de llibertat.

En resum, Las buenas intenciones és un llibre meravellosament ben escrit, que enganxa, que et fa reflexionar sobre alguns aspectes de la societat i que cap amant de la novel·la negra i del thriller no hauria de deixar passar.

Marta Cañigueral Ayllón

Títol original: Las buenas intenciones
Autor: Víctor del Árbol
Editorial: Destino
Pàgines: 396
Data de publicació: gener 2026

Ressenya: A PUERTA CERRADA